MANUAL Millorar les competències del personal municipal en la planificació i gestió del turisme sostenible UST UST Com pot un municipi impulsar el turisme sostenible
Funded by the European Union. Views and opinions expressed are however those of the author(s) only and do not necessarily reflect those of the European Union or the European Education and Culture Executive Agency (EACEA). Neither the European Union nor EACEA can be held responsible for them. Pr. nr.:2022-1-SE01-KA220-VET-000089744 UST Millorar les competències del personal municipal en la planificació i gestió del turisme sostenible
02 Taula de continguts 13 Principis clau 04 Resum del projecte 19 Autoavaluació 05 Introducció 21 De la reflexió a l’acció 10 Interpretar la sostenibilitat 35 Testimonis Taula de Continguts 3
UST Millorar les competències del personal municipal en la planificació i gestió del turisme sostenible. ERASMUS+ 2022 - 2025 L'objectiu general del projecte és enfortir el desenvolupament del turisme local sostenible i augmentar l'atractiu dels municipis de grandària mitjana a través de la millora de les qualificacions del personal dels municipis. Els objetius específics són: 1.Augmentar el coneixement i les competències dels treballadors de les autoritats locals en matèria de turisme sostenible i de gestió; 2.Desenvolupar estratègies locals innovadores per a definir el màrqueting territorial de les ciutats per a promoure les ciutats com a destinació turística, impulsant la participació activa dels actors locals. 3.Promoure un turisme local sostenible que tingui en compte els impactes econòmics, socials i ambientals actuals i futurs. MARC D’AUTOAVALUACIÓ: una eina d'autoavaluació que ajudarà els municipis a comprendre on estan els buits de coneixement i pràctica en àrees clau del turisme. CURS DE FORMACIÓ ONLINE: nous continguts formatius en competències essencials per a funcionaris, directius de l'àmbit del turisme i personal dels municipis. MANUAL FINAL: un recull de bones pràctiques i exemples concrets de turisme sostenible a nivell europeu. SveDest (Svensk Destinationsutveckling) (SE) SERN (Sweden Emilia Romagna Network), Municipi de Scandiano (IT); Municipi de Falköping (SE); CARDET (CY), Municipi de Xixona (ES) https://ustproject.eu/ https://www.facebook.com/ust.project/ Acrònim Títol Duració del programa de financiació Objectiu general Objetius específics Resultats Soci principal Altres socis Pàgina web Pàgina de Facebook Resum del projecte 4
Introducció El turisme torna a ser un dels motors de creixement econòmic més ràpids del món. Es calcula que l’any 2024 el nombre de pernoctacions en allotjaments d’ús turístic de la UE va arribar als 2.990 milions, superant en 53,4 milions la xifra de l’any anterior, és a dir, un 2%. A això cal afegir-hi un nombre incalculable d’excursions sense pernoctació. Aquests fluxos de visitants generen ocupació i orgull local, però també exerceixen pressió sobre el sòl, l’aigua, l’habitatge, el transport i els béns culturals. Les infraestructures locals es veuen sotmeses a tensions, es corre el risc d’incrementar les desigualtats socials i s’erosionen els paisatges i el mode de vida que són, precisament, els que atrauen els visitants en primer lloc. El nostre viatge comença aquí El turisme és global. No tothom va a tot arreu, però la tendència que tothom vagi a algun lloc és molt clara i va en augment. El turisme mundial va tancar el 2024 amb uns 1.400 milions d'arribades internacionals, un 11 % més que el 2023, i gairebé va tornar als volums del 2019. Tanmateix, la recuperació no va ser uniforme: Orient Mitjà: 95 milions d'arribades, un 32 % més que el 2019 i un 1 % més que el 2023. Àfrica: 74 milions d'arribades, un 7 % més que el 2019 i un 12 % més que el 2023. Europa: 747 milions d'arribades, un 1 % més que el 2019 i un 5 % més que el 2023. El turisme europeu està impulsat per la gran quantitat de viatges intraeuropeus. Totes les subregions superen els nivells anteriors a la pandèmia, excepte Europa Central i Oriental, on l’ofensiva russa contra Ucraïna continua frenant la demanda. Europa i el panorama global MANUAL FINAL 5
Les Amèriques: 213 milions d'arribades, un 97% del total del 2019. El Carib i Amèrica Central ja superen els seus nivells de referència del 2019. Àsia i el Pacífic: 316 milions d'arribades, encara un 13% menys que el 2019, però un 33% més que el 2023, la qual cosa es tradueix en 78 milions de visitants més en un sol any. “El 2024, el turisme mundial va completar la seva recuperació de la pandèmia i, en molts llocs, les arribades de turistes i sobretot els ingressos ja són superiors als del 2019. S'espera que el creixement continuï al llarg del 2025, la qual cosa ens fa recordar la nostra immensa responsabilitat de situar a les persones i al planeta en el centre del desenvolupament." Zurab Pololikashvili, Secretari General de Turisme de la ONU Una despesa turística canviant Els ingressos per turisme internacional van assolir els 1,6 bilions de dòlars nord-americans l’any 2024, un 4 % més que el 2019 en termes reals i un 3 % més que el 2023. Si s’hi afegeix el transport de passatgers, l’exportació turística total arriba a un valor rècord de 1,9 bilions de dòlars. La despesa mitjana per arribada internacional s’està normalitzant gradualment. Darrere d’aquestes xifres hi ha els beneficiaris dels que gasten més: Kuwait (+232 % en ingressos respecte del 2019), El Salvador (+206 %), l’Aràbia Saudita (+148 %), Albània (+136 %), Sèrbia (+98 %), la República de Moldàvia (+86 %) i el Canadà (+70 %). Pel que fa a les sortides, les llars d’Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, Itàlia i França van gastar almenys un 11 % més a l’estranger que el 2019. Els viatgers indis van gastar un 81 % més només durant el primer semestre del 2024. EL CONTEXT EUROPEU Aquest desenvolupament ha aportat molts matisos també al context europeu. L'ecosistema turístic de la UE és molt divers i complex, i abasta cadenes de valor globalitzades i interconnectades. Comprèn empreses de diversos sectors, com a serveis d'alimentació i begudes, proveïdors d'informació i serveis en línia (per exemple, oficines de turisme o plataformes digitals), agències de viatges i operadors turístics, proveïdors d'allotjament, companyies de gestió de destinacions, atraccions i transport de passatgers (com a aerolínies i aeroports, trens, autobusos i vaixells). Malgrat les notables disparitats entre els països de la UE, el turisme representa una part important de la seva economia general. El 2019, va representar gairebé el 10% del PIB de la UE i va suposar al voltant de 23 milions de llocs de treball a la Unió Europea. Igual que per als altres ecosistemes, l'actualització de l'estratègia industrial de la UE va subratllar la necessitat d'accelerar encara més la transició verda i digital i augmentar la resiliència del turisme de la UE. A aquest efecte, la Comissió Europea va proposar crear conjuntament una via de transició amb la indústria, les autoritats públiques, els interlocutors 6
Quan l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible ens recorda que la prosperitat ha de mantenir-se “dins dels límits planetaris”, el focus del debat turístic sol centrar-se en un grup d'objectius coneguts: treball digne (ODS 8), comunitats sostenibles (ODS 11), consum i producció responsables (ODS 12), acció climàtica (ODS 13) i protecció de la vida submarina i terrestre (ODS 15 i 14). No obstant això, en un municipi, on la política es troba amb la vida quotidiana, entren en joc els 17 objectius. Les decisions sobre habitatge o mobilitat afecten la pobresa i la desigualtat (ODS 1 i 10). Les tradicions alimentàries locals estan vinculades a la lluita contra la fam (ODS 2), les decisions energètiques invoquen una energia neta i assequible (ODS 7) i són necessàries institucions i associacions sòlides perquè el pensament i les idees sobre el turisme sostenible arribin a la vida quotidiana (ODS 16 i 17). Abordar el turisme des de la perspectiva de tots els ODS fa que la sostenibilitat deixi de ser un tema especialitzat per a convertir-se en un element de governança general en el qual els pressupostos, els permisos, les adquisicions, els plans d'ús del sòl i les aliances intersectorials influeixen en què deixem un lloc millor (o pitjor) del que el trobem. L'obertura d'aquesta perspectiva tan àmplia comporta els seus propis problemes. Si la sostenibilitat ho és tot, existeix un risc real que es converteixi en res. Per què el turisme sostenible és ara una necessitat socials i altres parts interessades. El 4 de febrer de 2022, la Comissió va publicar l'itinerari de transició per al turisme. L'informe identifica 27 àrees de mesures per a la transició verda i digital i per a millorar la resiliència del turisme de la UE. L'itinerari s'estructura sobre bases desenvolupades pel Grup de Treball 2 del Fòrum Industrial i reuneix elements identificats per les parts interessades i durant més de 30 reunions i tallers. L'1 de desembre de 2022, el Consell de la Unió Europea va adoptar l'Agenda Europea per al Turisme 2030. L'agenda es basa en la via de transició de la Comissió per al turisme i inclou un pla de treball pluriennal amb mesures que han d'adoptar els països de la UE, la Comissió i les parts interessades del sector turístic. Amb aquestes dades queda clar que el sector turístic continuarà creixent i exigirà polítiques més sòlides entre tots els funcionaris que treballen en aquests assumptes, a nivell regional, nacional i local. P Les múltiples funcions d’un municipi Els governs locals mai són “només” oficines de turisme. Segons l'Associació Sueca d'Autoritats Locals i Regions (SKR), els municipis exerceixen quatre funcions que se solapen i donen forma a l'experiència del visitant: Captadora: Creant motius per a visitar la ciutat, des de festivals culturals fins a rutes ciclistes. Proveedora de serveis: Garantint estades tranquil·les i segures a través de la mobilitat, la senyalització, els residus, l'aigua i els serveis digitals. Reguladora: Establint i aplicant normes de zonificació, seguretat, conservació i fiscalitat perquè es comparteixin els beneficis i es continguin els danys. Facilitadora: Donant difusió a les històries locals, mobilitzant el suport empresarial i mediant en associacions que mantenen el valor en la comunitat. MANUAL FINAL 7
Fomentar el turisme sostenible a través de polítiques públiques La planificació estratègica del turisme és una qüestió complexa. Hi ha molts interessos i diferents punts de vista que han d’actuar conjuntament amb una certa sintonia. El punt de partida del desenvolupament turístic d’una zona sovint és un empresari entusiasta o un grup d’empresaris que detecten una tendència o una necessitat de mercat que es pot satisfer mitjançant activitats a la zona local. També pot ser el resultat de l’esforç de persones apassionades per crear un esdeveniment esportiu o de qualsevol altra mena. La destinació pot tenir un atractiu històric, gastronòmic, natural o qualsevol altre aspecte singular que algú hagi descobert i vulgui donar a conèixer, fent-ne difusió. Un cop comença l’afluència de turistes, la necessitat d’una planificació estratègica esdevé crucial. Els polítics locals són avaluats en gran mesura pels electors en funció de com gestionen el turisme i de com es reparteixen els beneficis entre tota la població de la destinació: hi pot haver grups que considerin que el desenvolupament turístic perjudica altres negocis o la seva vida quotidiana. La velocitat a què es desenvolupa el turisme és molt més gran que la dels negocis tradicionals i, com que l’actiu principal sol ser la mateixa destinació i les persones que hi viuen, això pot generar fàcilment malestar i malentesos entre la població local, les empreses turístiques i el món polític. Per exemple, es triga molt més a crear les infraestructures necessàries per a un nombre determinat de visitants que no pas a atreure i convèncer aquesta mateixa quantitat de persones perquè vinguin a conèixer una destinació. Per aquest motiu, calen eines per integrar pràctiques sostenibles des del principi de la planificació estratègica del turisme. El turisme no es pot tractar com un producte d’exportació que només cal produir de manera eficient, ja que aquesta manera de pensar deteriora ràpidament l’actiu principal: la destinació. La particular homogeneïtat dels municipis europeus Els municipis de tota Europa treballen de manera diferent amb els mateixos problemes, i la majoria d'ells es senten sols davant els seus reptes particulars i no veuen les similituds amb altres municipis europeus. Poden tenir diferents necessitats econòmiques, diferents punts de partida i també diferents polítiques públiques. A més, l'organització de les eines de direcció pot ser a les mans de compartiments estanc, que no participen directament en el resultat real, la qual cosa pot causar frustració i desesperança entre els funcionaris a l’hora de treballar activament en aquestes qüestions de manera estratègica. Una altra qüestió relativa als funcionaris és el fet de no ser conscients o no estar prou conscienciats sobre les pràctiques sostenibles i sobre com els canvis petits però coherents en les polítiques públiques tenen un gran impacte tant per als visitants com per als residents. Per tant, quan parlem de turisme sostenible necessitem un terreny comú de debat del qual partir. Projecte UST 8
L’objectiu del projecte UST és precisament aquest: fer que totes les persones del municipi se sentin còmodes parlant de sostenibilitat i millorar la seva feina, independentment del punt de partida. Les eines d’UST permeten a qualsevol municipi (o a les parts interessades d’un comitè per a un esdeveniment anual) començar a mirar dins de l’organització per avaluar en quin punt es troben en la promoció del seu treball en matèria de sostenibilitat i què es pot millorar. L’eina d’autoavaluació, realitzada en format de taller, és excel·lent per posar en evidència els reptes i els punts forts que té el municipi. Sovint demostra que ja estem fent moltes accions sostenibles que passen desapercebudes, però que, si les situem en un context de millora contínua, adquiriran un valor a mitjà i llarg termini per a totes les parts implicades en la destinació, i contribuiran a fer que el turisme sigui cada vegada més regeneratiu. Al llarg d’aquest manual veurem com els municipis socis de l’UST equilibren aquests rols, en funció del seu context i capacitat. L’important no és triar un rol, sinó reconèixer com tots es reforcen mútuament i contribueixen a formar un tot. Promoure el turisme sostenible a través de polítiques públiques i normatives ben pensades pot alliberar el compromís privat. Uns bons serveis aporten credibilitat a la marca del lloc, i unes col·laboracions sòlides aporten noves idees a les polítiques públiques. Benvingut al manual MANUAL FINAL 9 Clica aquí per obtenir més informació sobre el projecte UST amb Johan Cavallini, de SveDest, soci principal del projecte. Clica aquí per descobrir com el manual UST pot ser útil per al vostre municipi, amb informació de Johan Olofsson, de SveDest, soci principal del projecte.
El turisme sostenible fa referència al desenvolupament d’un model de turisme que pugui garantir beneficis diversos i a llarg termini per a tots els actors implicats: la comunitat i l’entorn local, els operadors turístics i els turistes. El turisme sostenible es construeix a partir d’un conjunt de principis clau dissenyats per assegurar que el desenvolupament turístic sigui una experiència positiva per a la població local, les empreses turístiques i els mateixos turistes. Aquests principis ajuden a minimitzar els impactes socials, econòmics i ambientals negatius, alhora que afavoreixen la integritat cultural i la conservació ecològica de les destinacions. El turisme sostenible a la pràctica A la pràctica, el turisme sostenible depèn de com els municipis decideixin gestionar-lo. Promoure el turisme sostenible ofereix als municipis l’oportunitat de generar impactes positius a llarg termini tant per als residents com per als visitants. No es tracta només de gestionar els visitants, sinó de fomentar una relació entre el turisme i la comunitat que sigui de benefici mutu i que pugui perdurar en el temps. Mitjançant la planificació estratègica, la col·laboració i l’acció concreta, els responsables municipals poden garantir que el turisme contribueixi a crear comunitats dinàmiques, inclusives i resilients, tot protegint la biodiversitat i l’entorn natural. Quan els municipis col·laboren amb les empreses, els residents i les organitzacions locals, poden construir un futur sostenible per al turisme que beneficiï tothom. Interpretar la sostenibilitat: eines i actituds REFLEXIONS LOCALS: EL TURISME SOSTENIBLE A LA PRÀCTICA El turisme sostenible no és un pla fix ni un conjunt de solucions prefabricades: és un procés dinàmic i canviant que ha d’arrelar-se en les realitats úniques de cada lloc. A tota Europa, els municipis s’enfronten a reptes, prioritats i oportunitats diferents en el seu esforç per integrar la sostenibilitat en les seves estratègies turístiques. Tanmateix, més enllà d’aquestes diferències, emergeixen patrons comuns: la necessitat de col·laboració intersectorial, la importància de la planificació a llarg termini i la responsabilitat d’equilibrar els interessos dels visitants, els residents, les empreses i el medi ambient. Per donar vida a aquesta complexitat, els socis del projecte UST han convidat a reflexionar sobre aquestes qüestions a autoritats i tècnics municipals. Les seves reflexions revelen les realitats pràctiques que s’amaguen darrere dels principis del turisme sostenible: com s’ha d’incloure la sostenibilitat en l’ordenació del territori, com la continuïtat política i administrativa pot condicionar els resultats, i com el sector públic juga un paper clau per garantir que el desenvolupament turístic doni suport al benestar de la comunitat en lloc de perjudicar-lo. I, el més important, ens recorden que la sostenibilitat no és un estat que s’hagi d’assolir de manera definitiva, sinó un procés continu de reflexió, aprenentatge i adaptació. Projecte UST 10
Un dels assoliments dels quals em sento més orgullosa és la col·laboració interdepartamental que vam establir a Falköping, especialment pel que fa al treball del municipi amb les rutes de senderisme. Vam desenvolupar una estructura clara que defineix les responsabilitats, tant dins del municipi com en relació amb les parts interessades externes. Això va incloure l’establiment d’acords que garantissin el manteniment i la gestió a llarg termini dels camins, tant si els gestionava el mateix municipi com si ho feien socis externs. Aquests esforços van donar lloc a un enfocament més estratègic i sostenible, que ara està integrat en les rutines del municipi. També estic orgullosa d’haver contribuït a la tasca de la zona del llac Hornborga, que va ser seleccionada nacionalment com a zona model de desenvolupament sostenible basat en el lloc mitjançant el turisme. Vam aconseguir ampliar la percepció sobre què requereix el desenvolupament turístic sostenible per part del sector públic. Tanmateix, per mantenir aquest progrés en el temps, cal un esforç constant, especialment per transmetre els coneixements als nous polítics i tècnics. Reconèixer això ajuda als municipis a abordar els seus propis esforços amb paciència, flexibilitat i voluntat d'evolucionar. MUNICIPI DE TIDAHOLM ANNA-KLARA BÖRJESSON Directora de l'Administració de Cultura i Oci del municipi de Tidaholm, antiga directora de Turisme del municipi de Falköping Quins són els principals reptes als quals s'enfronta en el seu municipi a l'hora de treballar en la planificació del turisme sostenible? Un dels principals reptes amb què ens trobem al nostre municipi quan treballem en la planificació del turisme sostenible és la integració de les qüestions relacionades amb el turisme en els processos de planificació territorial i social a llarg termini. Aquest repte persisteix independentment dels canvis en el lideratge polític o entre els tècnics municipals. El turisme sostenible requereix un enfocament intersectorial, però treballar més enllà dels límits administratius del municipi pot resultar complicat. Per garantir un suport coherent per part del sector públic, és fonamental que el municipi disposi d’un mandat clar i d’un enteniment compartit sobre com s’ha d’abordar estratègicament el turisme. Sense això, el turisme corre el risc de ser tractat com una qüestió separada o secundària, en lloc de com una part integrada del desenvolupament sostenible de la comunitat. De quin assoliment se sent més orgullosa? 1 2 Per què són importants aquestes qüestions? Aquestes qüestions són importants perquè el desenvolupament del turisme sostenible exigeix una responsabilitat pública clara. El sector públic ha de garantir que el turisme evolucioni d’una manera que respecti la capacitat de càrrega del lloc: la seva natura, la seva fauna i les persones que hi viuen i hi treballen. No hauríem de fomentar el turisme si aquest té un impacte negatiu sobre el medi ambient o les comunitats locals, o si el sector públic no està disposat a assumir a llarg termini la responsabilitat de les conseqüències d’aquest desenvolupament. Hem de canviar la perspectiva i passar de centrar-nos únicament en el màrqueting i el desenvolupament de productes a integrar el turisme en una planificació territorial i comunitària més àmplia. 3 MANUAL FINAL 11
Quins són els principals reptes del seu municipi a l'hora de treballar en la planificació del turisme sostenible? El nostre major repte és el temps. Al principi, ens porta temps familiaritzar-nos amb les diferents qüestions i aprendre a reflectir la sostenibilitat en el nostre treball. També requereix temps entendre i aplicar diferents eines. Per exemple, enguany utilitzem *GreenTime* per primera vegada en el marc del Festival de la Ciutat de Kalmar. GreenTime és una eina per a certificar esdeveniments sostenibles. 1 Estem especialment orgullosos de l'estratègia de destins que ens van encarregar desenvolupar els dirigents polítics. Inclou la decisió de treballar d'acord amb la GSTC, la norma internacional del Consell Mundial de Turisme Sostenible per a desenvolupar destins sostenibles. El fet que l'estratègia hagi estat aprovada pel consell municipal demostra que aquesta labor compta amb un fort suport polític. De quin assoliment se sent més orgullosa? 2 Per a nosaltres, la sostenibilitat està integrada de manera natural en tot el que fem. Treballant amb les tres dimensions de la sostenibilitat, creem millors condicions perquè el sector turístic gestioni negocis viables durant tot l'any. També millorem l'accessibilitat perquè tothom pugui gaudir dels nostres destins i experiències. Finalment, però no per això menys important, preservem el patrimoni cultural i els entorns naturals per a les generacions futures. Per què són importants aquestes qüestions? 3 Al mateix temps, les empreses turístiques han d’assumir la responsabilitat del seu impacte i els visitants han de respectar els llocs que visiten. El turisme sostenible és una responsabilitat compartida que ha de basar-se en una reflexió a llarg termini i en les condicions específiques del lloc. MUNICIPI DE KALMAR SYLVIA NYLIN Directora general de Destination Sigtuna, antiga directora general de VisitKalmar Projecte UST 12
MANUAL FINAL Principis clau Els principis clau del turisme sostenible segons les principals institucions internacionals són: MINIMITZAR L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL Reduir la contaminació, els residus, el consum d’energia i l’ús de l’aigua per protegir els hàbitats naturals i preservar els paisatges. DONAR SUPORT A L’ECONOMIA LOCAL Fomentar l’ús de serveis i béns locals per garantir que els beneficis del turisme es distribueixin de manera generalitzada, especialment mitjançant la creació d’ocupació i la generació d’ingressos per a les empreses locals. CONSERVAR EL PATRIMONI CULTURAL Respectar i preservar el patrimoni cultural i les tradicions de la destinació, cosa que inclou donar suport a la conservació dels llocs històrics i fomentar el diàleg i la comprensió cultural. PROPORCIONAR EXPERIÈNCIES SIGNIFICATIVES ALS TURISTES Oferir als turistes una experiència profunda i enriquidora que afavoreixi una millor comprensió dels problemes ambientals i culturals locals. GARANTIR L’EQUITAT SOCIAL Garantir que el desenvolupament turístic contribueixi a l’equitat social i al benestar, incloent-hi l’accessibilitat per a tothom, les pràctiques laborals justes i la contribució a les infraestructures i serveis comunitaris. EDUCAR ALS TURISTES I A LA POBLACIÓ LOCAL SOBRE LA SOSTENIBILITAT Sensibilitzar tant els turistes com les comunitats locals sobre la importància de les pràctiques turístiques sostenibles. PLANIFICAR A LLARG TERMINI Adoptar una perspectiva a llarg termini per al desenvolupament turístic sostenible, que inclogui una planificació acurada i una bona gestió dels recursos per evitar la massificació turística i garantir que el desenvolupament sigui sostenible en el temps. Referències per a lectures complementàries: L'Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides (OMT) ofereix abundant informació sobre turisme sostenible, i inclou directrius i polítiques encaminades a maximitzar la contribució socioeconòmica del turisme i minimitzar els seus possibles efectes negatius. Visiti la seva web oficial: UNWTO - Sustainable Development. El Consell Global de Turisme Sostenible (GSTC) gestiona les normes mundials per als viatges i el turisme sostenibles, oferint criteris i indicadors per a les pràctiques de sostenibilitat. Els seus recursos es poden consultar aquí: GSTC Criteria The International Ecotourism Society (TIES) ofereix idees i recursos educatius sobre l'ecoturisme, un subconjunt del turisme sostenible centrat en la conservació ecològica i l'educació dels viatgers sobre l'entorn natural. 13
Projecte UST En una època d’incertesa climàtica, divisions socials creixents i transformacions ràpides de la vida rural i urbana, la manera com entenem el turisme —i el seu paper en la configuració dels llocs— ha d’evolucionar. El desenvolupament de llocs és una d’aquestes evolucions. Va més enllà de la idea del turisme com a finalitat en si mateixa i el posiciona com una eina, un mitjà per enfortir les comunitats locals, crear resiliència i donar suport a una transició sostenible més àmplia. Per ajudar-nos a entendre aquest canvi, el projecte UST va convidar dos destacats experts externs perquè aportessin els seus punts de vista: Kristina Lindström, investigadora de la Universitat de Stavanger i especialista en desenvolupament de destinacions i llocs, i Joakim Forsemalm, professor associat d’etnologia i geògraf cultural especialitzat en canvi organitzatiu, pràctiques espacials i sostenibilitat. Kristina Lindström posseeix un profund coneixement del canvi de paradigma que suposa passar del màrqueting de destinacions i la promoció turística al desenvolupament integrat de llocs. En el seu treball, el turisme ja no és l’únic objectiu de les estratègies de desenvolupament, sinó una de les moltes eines que els municipis poden utilitzar per assolir objectius socials a llarg termini. En particular, destaca la importància d’alinear el turisme amb la governança local, la societat civil i la responsabilitat mediambiental. Joakim Forsemalm aborda el turisme sostenible des d’un angle diferent. Ens recorda que cada acció que duem a terme està determinada per una perspectiva arrelada en els nostres valors, identitats professionals i experiències viscudes. Reconeixent aquestes perspectives i la manera com influeixen en les nostres decisions, ens obrim a noves possibilitats de cooperació i canvi. Forsemalm ens insta a “retallar les distàncies”, és a dir, a evitar les desconnexions entre departaments, entre nivells de govern i entre visions a llarg termini i pràctiques quotidianes. “Retallant les distàncies” arribem a veure aquests espais com a oportunitats per a l’aprenentatge, la reflexió i la reconnexió. Introducció al Desenvolupament de Llocs - una nova perspectiva “La base de la sostenibilitat social és la sostenibilitat organitzativa. I la base de la sostenibilitat organitzativa és la sostenibilitat personal”. Joakim Forsemalm Aquesta doble perspectiva, estratègica i reflexiva d’una banda, i sistèmica i personal de l’altra, ha estat fonamental per al desenvolupament del projecte UST. Combinant eines pràctiques com els marcs d’autoavaluació i el mapatge de les parts interessades amb orientacions teòriques procedents de camps com els estudis sobre destinacions i la geografia cultural, el projecte ajuda els municipis a fer els següents passos cap a un desenvolupament dels llocs més inclusiu, sostenible i orientat al futur. Interpretar la sostenibilitat Hi ha moltes formes diferents de treballar la sostenibilitat en el turisme. Molts municipis compten amb polítiques públiques i han aconseguit avanços, però no existeix una única forma correcta de fer-ho ni un mètode establert que s'ocupi d'aquest camp polifacètic. 14
MANUAL FINAL Dins del projecte UST, cada soci partia de perspectives diferents sobre la sostenibilitat: alguns més orientats cap a les qüestions socials de la comunitat i altres cap a les iniciatives ecològiques. Un dels principals objectius del projecte era desenvolupar i utilitzar un qüestionari d'autoavaluació dissenyat per a avaluar i comprendre el treball dels municipis en l'àmbit del desenvolupament del turisme sostenible d'una forma no prescriptiva. Això significava oferir una guia sobre com reflexionar sobre la sostenibilitat sense haver de basarse en un marc únic -una talla única- que obstaculitzaria l'aprenentatge en lloc de promoure'l. Els marcs prescriptius per a la sostenibilitat solen tenir una perspectiva de destinació en comptes d'una perspectiva municipal. Utilitzant el conjunt complet dels ODS, el qüestionari d'autoavaluació ajuda a identificar bones pràctiques, àrees de millora i punts cecs de la situació única de cada municipi, alhora que reconeix el marc més ampli dels ODS amb el qual es relaciona gran part de la governança municipal. L'objectiu general és utilitzar els qüestionaris d'autoavaluació per a identificar les oportunitats de millora de les parts interessades en cadascun dels municipis associats i posar el marc a la disposició dels altres mitjançant la creació de canvis clars en les polítiques públiques i estratègies que promoguin accions amb un alt grau d'adequació organitzativa i situacional. Com els ODS han sigut interpretats al projecte Amb perspectives i contextos diversos pel que fa a la sostenibilitat i el turisme, els socis van emprendre un viatge per definir denominadors comuns i dur a terme una autoreflexió i una autoavaluació. Amb un abast més ampli, els municipis van implicar les seves parts interessades per utilitzar les bones pràctiques locals amb l’objectiu de dissenyar un diàleg sobre turisme sostenible entre els diferents actors. El resultat és el qüestionari d’autoavaluació. No està dissenyat per ser prescriptiu, ja que aquesta no és la intenció dels ODS, sinó per inspirar l’acció, les polítiques i les iniciatives locals. A cada ODS se li ha assignat una definició àmplia per fomentar el diàleg. A partir d’aquí, l’autoavaluació aplica una metodologia que permet als municipis avaluar el seu grau de comprensió i identificar les mancances que cal abordar. Mitjançant aquest procés, els municipis col·laboradors i les seves parts interessades han adquirit un coneixement molt més profund de les pràctiques sostenibles i, amb el marc establert, és fàcil identificar exactament en quin aspecte o matís d’un ODS es volen centrar per poder-lo desenvolupar. El marc d’autoavaluació ofereix un coneixement més ampli que es pot desenvolupar conjuntament amb les pròpies parts interessades. Això generarà un conjunt de resultats en matèria de sostenibilitat específics per a cada municipi, però amb una comparabilitat que facilita l’avaluació comparativa. Aquest enfocament recull el triple resultat que buscaven tots els municipis participants, però amb la participació de les parts interessades s’hi va afegir un quart pilar: la bona governança. Com treballar la sostenibilitat amb les parts interessades Cada destinació compta amb una multitud de parts interessades diferents, des d’actors de la governança, com ara un municipi o un organisme regional, fins a petites empreses i associacions sense ànim de lucre. El treball per la sostenibilitat aspira a incloure totes aquestes parts interessades en el debat sobre el turisme sostenible i la seva contribució als ODS. 15
Projecte UST Si representa un municipi, és probable que la seva organització ja hagi reflexionat sobre els ODS i sobre l’impacte que li agradaria tenir-hi a través de la tasca que duu a terme com a administració local. Tanmateix, és possible que no hagi tingut l’oportunitat d’incloure el turisme a la seva caixa d’eines per millorar els resultats dels seus esforços. Aquesta caixa d’eines requereix implicar l’ecosistema turístic, cosa que sovint és més fàcil de dir que de fer. L’eina d’autoavaluació és una bona manera de començar a parlar dels ODS. A mesura que descobreixi el potencial d’implicar grans grups de parts interessades en benefici del bé comú, també començarà a establir relacions i generar confiança dins del seu ecosistema turístic. Comenci reunint les parts interessades internes. Es tracta dels seus companys i companyes de les diferents àrees de l’organització municipal. És important que no limiti aquest grup a les persones amb qui treballa habitualment, com els col·laboradors més propers, sinó que procuri mantenir un grup reduït per a aquest primer debat. Les preguntes generals de la Secció 1 estan pensades perquè pugui començar i adquirir una comprensió valuosa de la posició del municipi en relació amb els diferents enfocaments de governança del turisme sostenible. Un cop completades aquestes preguntes, tindrà una visió més clara dels punts forts i dels aspectes que es poden millorar des del punt de vista de la governança. Amb l’objectiu de guiar la presa de decisions, la planificació estratègica i d’inspirar la col·laboració al voltant dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, ara pot convidar un grup més ampli de parts interessades a participar en la conversa. La seva eina, en aquest punt, és la Secció 2, on pot abordar els ODS des d’una perspectiva holística o bé centrar els esforços en ODS específics per al debat. Com a part d’aquest procés, el projecte UST posa a la seva disposició una plataforma d’aprenentatge electrònic, que ofereix inspiració —tant a nivell bàsic com avançat— sobre quatre dels ODS, a través de les experiències dels socis del projecte i de la seva tasca de promoció del turisme sostenible. Aquesta plataforma també inclou una altra eina d’autoavaluació per identificar els seus punts forts i àrees de millora. El més important és entendre i acceptar que el turisme sostenible és una marató, no una cursa de velocitat, però que hi ha alguns assoliments fàcils d’aconseguir des del principi. Al nivell avançat s’hi proporcionen algunes idees en aquest sentit, però el seu objectiu ha de ser posar en valor els seus propis èxits i explorar cap on pot dirigir el següent pas. Combinant els punts forts de les diferents parts de l’ecosistema turístic, hauria de ser capaç d’avançar cap a un model de turisme més sostenible al seu municipi, independentment del nivell de partida. Aquí hi trobarà una mica d’inspiració per identificar els seus grups d’interès: Poden ser empreses d’hostaleria, com hotels i pensions; organitzadors d’esdeveniments, com festivals de música o gastronòmics; líders comunitaris, com el club de futbol local o la cambra de comerç; operadors turístics locals o estrangers, grans o petits; agrupacions locals de desenvolupament rural; agents agrícoles, productors locals d’aliments i begudes o productes artesanals; o bé agents locals de seguretat, com la policia o els serveis de rescat. Intenti pensar de manera creativa i convidi les parts interessades a suggerir-ne d’altres. 16
1 MANUAL FINAL El canvi de paradigma a la pràctica: el que revelen els estudis de casos de UST El projecte UST va convidar els municipis a reflexionar sobre el seu paper en el turisme sostenible, i molts han emprès accions que s’alineen clarament amb el canvi de paradigma perfilat per Kristina Lindström i Joakim Forsemalm. Aquest canvi és visible en la mesura que el turisme ja no es tracta com un sector aïllat, sinó que cada vegada es considera més com una part integrant d’una estratègia més àmplia de desenvolupament local, estretament vinculada a la governança, la cultura i el benestar de la comunitat. 17 En el cas de Xixona, la Fira de Nadal anual va començar com un esdeveniment per atreure turistes i estimular l'activitat econòmica. Però amb el temps s’ha convertit en molt més que això: ara és una font d’orgull local, inclusió comunitària i apoderament econòmic. Els productors, artesans i voluntaris locals ocupen un lloc central a la fira, no només com a proveïdors de serveis, sinó com a cocreadors de la identitat de l’esdeveniment. Això reflecteix el canvi que descriu Kristina Lindström: el turisme com a mitjà per al desenvolupament de la comunitat, i no només com una finalitat en si mateixa. DE DESTINACIÓ A LLOC: XIXONA
Projecte UST Alhora, l’experiència de Xixona demostra que l’èxit demana una reflexió contínua sobre la inclusió i la visió a llarg termini. Quines veus encara hi falten? Quines mesures s’estan prenent per garantir un accés just a les oportunitats? Aquest és el tipus de preguntes que Forsemalm ens anima a fer-nos revisant les nostres perspectives, mirant cap endins per qüestionar les nostres creences i ampliar el nostre concepte d’èxit. L’esdeveniment Spergolonga de Scandiano és un altre exemple d’aquest canvi. Tot i que celebra la gastronomia, el vi i el paisatge, el seu veritable punt fort rau en les xarxes que crea. Clubs locals, associacions ecologistes, empreses i serveis de protecció civil s’uneixen per organitzar l’esdeveniment. Això reflecteix la crida de Joakim a treballar de manera transversal i a tenir en compte les diferències, i el paper del municipi com a facilitador d’aquest ecosistema és clau. Ara bé, encara es pot anar més enllà. Tal com subratllen la Kristina i en Joakim, no cal témer els conflictes relacionats amb els objectius, sinó acceptar-los com a oportunitats per aprofundir la col·laboració. Podria Scandiano ampliar l’enfocament de l’esdeveniment per incloure converses més directes sobre sostenibilitat, economia circular o inclusió? Es podrien convidar parts interessades que tradicionalment no estiguin vinculades al turisme a participar en la feina estratègica? Podrien estar convidades a participar en la cocreació de polítiques públiques i estratègies sostenibles? CONSTRUIR ALIANCES AMB PROPÒSIT: SCANDIANO A Falköping trobem un dels exemples més clars de col·laboració interdepartamental i planificació a llarg termini. Treballant per assolir l’ODS 15 (vida dels ecosistemes terrestres), el municipi ha adoptat una estratègia basada en el territori que vincula el turisme amb la biodiversitat, el benestar dels residents i les aliances intermunicipals. Això reflecteix l’argument de la Kristina Lindström segons el qual el desenvolupament de destinacions ha d’estar en consonància amb la governança pública i els objectius ambientals. Tanmateix, com posen de manifest les pròpies reflexions de Falköping, aquesta tasca no està exempta de reptes. La creació d’una “destinació veritablement sostenible” requereix un mandat polític clar, la voluntat de treballar sense compartiments estanc i la capacitat d’escoltar i adaptar-se —un tema central en la crida de Forsemalm tant al canvi intern com a l’extern. REIMAGINANT LA GOVERNANÇA: FALKÖPING 18
MANUAL FINAL L’eina d’autoavaluació El qüestionari d’autoavaluació, basat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, és el primer pas per identificar els punts forts i els reptes dels socis. Aquest qüestionari ha estat provat pels socis i pels municipis afiliats, i pretén ser una eina que pugui ser utilitzada per qualsevol municipi interessat a explorar com la seva governança i tot el seu ecosistema de parts interessades es veuen afectats per l’estratègia, la formulació de polítiques públiques i la implementació que duu a terme el municipi en relació amb el desenvolupament del turisme sostenible i les oportunitats de millora de competències. L’eina funciona millor quan s’utilitza en format de taller amb un grup ampli de parts interessades i no només amb el personal municipal. L’eina ajuda a visibilitzar la posició d’un municipi en relació amb els ODS, alhora que posa de relleu punts forts ocults, com ara polítiques públiques o estratègies específiques, pràctiques innovadores i reptes locals concrets que, tot i ser particulars en els detalls, comparteixen reptes comuns en matèria de sostenibilitat com a eix general. Algunes preguntes poden semblar especialment pertinents i vàlides, i molts aspectes dependran del context i de les prioritats municipals, però també de qui participi en el taller. Aquesta eina és prou flexible per adaptar-se a les diferències locals i, al mateix temps, fomentar una participació àmplia. Us animem a centrar-vos en allò que emergeixi de la conversa; no la tracteu com una autoavaluació on totes les qüestions requereixin la mateixa atenció. Quan torneu a fer el qüestionari després d’haver treballat els reptes o mancances detectats inicialment, tindreu idees noves i més desenvolupades, i començareu a abordar àrees que potser, al principi, semblaven poc rellevants. Mitjançant l’ús d’aquests recursos, els municipis poden desenvolupar estratègies específiques, fomentar la col·laboració entre les parts interessades i contribuir a un sector turístic més resilient, inclusiu i respectuós amb el medi ambient. Autoavaluació L’ eina d’autoavaluació és la part més integral del viatge cap a la sostenibilitat d'aquest projecte. És la columna vertebral del projecte i la manera en què ens plantegem els canvis en les polítiques, els mètodes de treball i la governança en el seu conjunt. Mitjançant l'ús regular de l'eina d'autoavaluació per a “revisar” el nostre camí cap a la sostenibilitat juntament amb les nostres parts interessades, la governança s'enforteix, igual que la xarxa de les parts interessades, que ajuda a promoure pràctiques sostenibles a empreses, associacions i en el comportament dels visitants. “El camí” - Notes sobre l'elaboració de l'eina d'autoavaluació SveDest va liderar el procés d’elaboració d’un prototip de qüestionari alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a ús municipal. La versió inicial es va posar a prova i es va perfeccionar mitjançant comentaris i observacions estructurades dels municipis de Falköping, Xixona i Scandiano, en els quals es va avaluar el rendiment, la rellevància i la facilitat de resposta de cada pregunta. A partir d’aquests resultats, es van ajustar l’abast i l’estructura del qüestionari. 19
Projecte UST El prototip, tot i ser ambiciós, presentava alguns reptes. Es va observar una disparitat notable en la maduresa estratègica dels municipis, especialment pel que fa al seu compromís amb els ODS. Alguns municipis van abordar el procés des d’un punt de vista estratègic, mentre que d’altres es van centrar més en qüestions operatives. El mateix concepte de “sostenibilitat” va generar problemes d’interpretació, ja que les definicions variaven no només entre municipis, sinó també dins de cada organització. Això va fer sorgir dubtes sobre com seria rebut el to acadèmic del qüestionari durant els tallers, i si els municipis trobarien les preguntes pertinents. La informació recollida va donar lloc a revisions importants que van millorar l’accessibilitat i l’impacte de l’eina. Malgrat aquestes diferències, van sorgir oportunitats compartides. Tot i que cada municipi va evidenciar punts forts condicionats per factors culturals, geogràfics i polítics, també es van identificar reptes i àrees de desenvolupament comunes. Cada participant va adquirir una visió clara de les seves necessitats específiques de millora de competències, i es van formular recomanacions a mida. Finalment, el procés va posar de manifest els diferents nivells d’avanç dels municipis. Alguns tenien ben establertes les seves estratègies de turisme sostenible, mentre que d’altres encara estaven abordant qüestions fonamentals. Això va evidenciar la necessitat clara de donar suport als municipis que es troben en les primeres etapes del seu camí, proporcionant-los eines i orientació per ajudar-los tant a iniciar-se com —més importantment— a mantenir els seus esforços. La versió revisada es va utilitzar posteriorment en tallers específics. Altres socis, com SERN i CARDET, van ampliar l’abast de l’eina organitzant tallers similars amb els seus municipis afiliats: municipi de Bertinoro (Itàlia), municipi de Limassol (Xipre), municipi de Polemida (Xipre) i municipi d’Agios Athanasios (Xipre). L’informe d’anàlisi de bretxes elaborat a partir de les principals conclusions dels qüestionaris va posar en relleu les àrees clau per a la millora de les capacitats i va orientar la selecció de ODS específics i d’estudis de casos en els quals centrar-se dins d'aquesta plataforma. Treballar amb el qüestionari d'autoavaluació Utilitzi el qüestionari d'autoavaluació per a avaluar les seves estratègies actuals de sostenibilitat. Explori els nostres mòduls d'aprenentatge electrònic, que ofereixen informació sobre els principals ODS i mostren exemples reals de diferents municipis. Aprengui dels estudis de casos que destaquen les bones pràctiques en la planificació i aplicació del turisme sostenible. Identifiqui els punts forts del seu municipi i trobi inspiració per a millorar la sostenibilitat, incloent possiblement uns altres ODS que no hagi considerat. 20
1 MANUAL FINAL Reflexions des d'altres llocs Per evitar quedar-nos estancats a escala local, el projecte UST ha estudiat diverses fonts que han servit d’inspiració als socis per fer el pas següent. Aquests són els casos que ens han inspirat i les principals conclusions que els socis n’han extret. De la reflexió a l’acció Una cosa és fer una autoavaluació i una de ben diferent és aconseguir accions a partir d’aquesta. Per fer-ho, cal comprendre no només quines són les mancances en matèria de sostenibilitat, sinó també quines mesures es poden adoptar i qui les pot dur a terme. Algunes accions pertanyen al nivell estratègic de la governança municipal, en el qual és clau el diàleg amb socis com altres municipis, governs regionals i altres parts interessades d’àmbit regional o nacional, ja que les seves accions i polítiques públiques configuren el paisatge municipal. També hi ha accions a escala local, en les quals el municipi pot implicar diversos col·lectius per desencadenar iniciatives que afectin tant els visitants com la comunitat local. EL PROJECTE ECOSOSTENIBLE CINQUE TERRE UBICACIÓ Cinque Terre, Liguria Region, Italy RESUM Cinque Terre, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és famós pels seus pobles pintorescos, la seva costa escarpada i els seus paisatges en terrasses al llarg de la Riviera italiana. Tanmateix, la bellesa i singularitat de la zona han provocat una gran afluència de turistes, fet que planteja reptes importants per al seu delicat ecosistema i el benestar de les comunitats locals. Per fer front a aquests reptes, l’Autoritat del Parc Nacional de Cinque Terre va posar en marxa un projecte ecosostenible destinat a promoure pràctiques turístiques sostenibles que protegeixin el medi ambient i, alhora, millorin l’experiència dels visitants. DESCRIPCIÓ DETALLADA El projecte engloba un enfocament integral del turisme sostenible, que inclou la gestió dels fluxos turístics, la promoció del transport ecològic i el suport a l’agricultura i als productes artesanals locals. Una de les iniciatives clau és la Targeta Cinque Terre, que dona accés als camins de senderisme, al transport públic i a llocs d’interès cultural, i anima els visitants a minimitzar la seva petjada de carboni utilitzant trens i autobusos en lloc de cotxes. A més, el projecte dona suport a les vinyes locals que practiquen l’agricultura en terrasses, un mètode agrícola tradicional que evita l’erosió i preserva el paisatge. La promoció dels productes i de l’artesania local és una altra de les bases del projecte, que incentiva els visitants a donar suport a l’economia local comprant productes autèntics. ASPECTES CLAU Gestió del flux turístic: Aplicar estratègies de control i distribució del trànsit turístic al llarg de l'any per a evitar l'excés de turisme durant les temporades altes. 21
Projecte UST Conservació de las pràctiques tradicionals: donar suport a l’agricultura en terrasses, vital per evitar l’erosió del sòl i mantenir el paisatge característic de la zona. Això inclou promoure el cultiu de varietats autòctones de raïm i les tècniques tradicionals de vinificació. Productes locals sostenibles: fomentar el consum i la compra de productes locals, com ara el vi, l’oli d’oliva i els productes artesanals, contribuint a la sostenibilitat de les empreses locals i reduint la petjada de carboni associada als béns importats. Educació i conscienciació: educar els turistes sobre la fragilitat de l’ecosistema de les Cinque Terre mitjançant visites guiades, material informatiu i senyalització al llarg dels camins. Aquesta iniciativa pretén fomentar un sentit de responsabilitat i animar els visitants a adoptar pràctiques sostenibles durant la seva estada. L’ICEHOTEL DE SUÈCIA UBICACIÓ Jukkasjärvi, Nord de Suècia RESUM L’Icehotel en Jukkasjärvi és un exemple pioner de turisme sostenible i disseny innovador, a uns 200 km al nord del Cercle Polar Àrtic. Fundat el 1989, és el primer hotel del món fet íntegrament de gel i neu, reconstruït cada any a partir de les aigües gelades del riu Torne, proper a l’hotel. Aquesta efímera creació ofereix als seus hostes l'experiència única de dormir en habitacions mantingudes a temperatures sota zero, envoltats d'impressionants escultures i arquitectura fetes de gel. DESCRIPCIÓ DETALLADA Cada hivern, artistes de tot el món es reuneixen a Jukkasjärvi per a dissenyar i construir l’Icehotel. L'hotel utilitza aproximadament 2.500 tones de gel i 30.000 metres cúbics de snice (una mescla de neu i gel que reforça l'estructura) procedent del riu Torne. El disseny de l'hotel canvia cada any, convertint cada iteració en un projecte artístic únic que mostra dissenys i tècniques innovadores en la construcció de gel. L'hotel consta d'habitacions, un bar, una capella i galeries d'art, tot fet de gel. Els mobles i fins i tot els llits estan fets de gel, amb càlides pells de ren i sacs de dormir especialment dissenyats per a garantir la comoditat dels hostes. L’Icehotel també ofereix allotjaments acollidors i una sèrie d'experiències àrtiques, com excursions per a veure aurores boreals, passejos en trineu arrossegat per gossos i tallers d'escultura de gel, per a complementar l'experiència de l'estada en el gel. ASPECTES CLAU Impacte mediambiental: L’Icehotel aprofita el cicle natural del riu Torne, i tot el gel utilitzat en la construcció torna al riu cada primavera, cosa que garanteix un impacte ambiental mínim. Aquest cicle de creació i desgel exemplifica els principis de l’ús sostenible dels recursos naturals. Eficiencia energética: Tot i la seva construcció de gel, l’Icehotel aplica diverses mesures per minimitzar el seu consum d’energia. L’hotel utilitza energia renovable procedent de centrals hidroelèctriques per a totes les seves necessitats elèctriques, fet que redueix significativament la seva petjada de carboni. 22
RkJQdWJsaXNoZXIy NzYwNDE=