1 Ens vam adonar que molts dels elements de la fira ja estaven alineats amb les bones pràctiques en turisme sostenible, però encara no els havíem concebut d’aquesta manera. L’eina ens va ajudar a reconèixer aquests punts forts, ens va donar un objectiu més clar, un llenguatge amb el qual comunicar la nostra tasca i un nou impuls per veure altres parts del nostre treball com peces integrades en el nostre camí cap a la sostenibilitat. Quan vam analitzar la fira a través del marc d’autoavaluació, vam descobrir que ja disposàvem de la base d’una plataforma de suport a la iniciativa empresarial local i a la inclusió econòmica. La fira ofereix un canal de venda directa a artesans, productors de torró i microempreses. Els efectes indirectes també són evidents, tant en la logística com en el sector de l’hostaleria. L’estructura inclusiva de la fira, la participació d’associacions comunitàries i les oportunitats que brinda a petits productors i artesans van destacar com a àrees en què ja estàvem contribuint al desenvolupament econòmic local i a l’equitat social. A més, els nostres esforços per promoure la gastronomia local i el consum responsable d’aliments oferien una base sòlida per vincular el turisme amb la identitat cultural i la sostenibilitat, així com per abordar les complexitats pròpies de la sostenibilitat i la forta estacionalitat de la producció de torró. EL VIATGE D’“AUTODESCOBRIMENT” A TRAVÉS DEL PROJECTE UST A través del projecte UST, vam experimentar un canvi profund en la manera com entenem el nostre paper com a municipi en el desenvolupament del turisme. En lloc de centrar-nos només en atreure visitants, vam començar a plantejar-nos: com pot contribuir el turisme al benestar dels nostres residents i com pot enfortir la identitat i la cohesió del nostre municipi? La Fira de Nadal es va convertir en un exemple clar d’aquesta transformació. Després del procés d’UST, aquesta va emergir no només com un esdeveniment comercial, sinó com un procés comunitari compartit. Associacions de diversos àmbits —com grups veïnals, entitats culturals i centres educatius— co-creem avui l’esdeveniment, convertint-lo en una expressió viva dels valors i les tradicions de Xixona. Aquestes tradicions inclouen ara un ventall més ampli de la cultura alimentària local, amb noves maneres de mostrar-la i crear-hi experiències inclusives, com ara tallers, tastos i activitats que reforcen el vincle entre el menjar, la tradició i el territori. El projecte també ens ha permès connectar aquest enfocament comunitari amb la sostenibilitat. Amb la introducció de mesures ambientals —com la reducció de residus i el foment de la mobilitat sostenible— i amb una programació intergeneracional i integradora, la fira i el turisme han adquirit un paper més holístic dins la nostra estratègia de desenvolupament local. Aquestes reflexions ens han ajudat a entendre la sostenibilitat no només com una qüestió de polítiques públiques, sinó també com una pràctica quotidiana de la comunitat i una celebració de les nostres tradicions. MANUAL FINAL 27
RkJQdWJsaXNoZXIy NzYwNDE=